8. Àrees de risc
8.1. Administració i compres
- Existència d’aparells temporals de consum d’energia
A l’edifici Ramon Margalef la calefacció i l’aire acondicionat no arriba a tots els despatxos dels departaments, i en algunes zones de la biblioteca, per la qual cosa es veuen obligats a utilitzar estufes a l’hivern i ventiladors a l’estiu, cosa que fa augmentar el consum energètic de la facultat.
La facultat no disposa de finestres de doble vidre que permetin un millor aïllament de l’exterior, tan pel que fa al fred i a la calor, com al soroll. Només n’hi ha en alguns llocs de l’edifici nou.
- Utilització de llums incandescents
La majoria de llums que trobem són fluorescents, però tot i així, en molts casos encara hi ha un suport d’il·lumincaió amb llums incandescents que, en la majoria dels casos, es troben al costat dels ordenadors del personal dels departaments.
- Sistemes d’apagada automàtica de les llums
No hi ha un sistema d’apagada automàtica de les llums, però si que hi ha un vigilant que quan fa la seva ronda i veu alguna llum encesa l’apaga.
- Volum de material acumulat
El risc està en que hi ha un perill de caiguda del material, podent provocar danys.
(Mireia i Berta)
8.2. Aules de docència
- Falten contenidors per recollida de paper a les aules
Hem trobat que falten contenidors de recollida de paper a les aules. Això provoca que la gent hagi de llençar papers o diaris a les papereres de brossa normal .En molts casos no s’usen tampoc aquestes papereres i es troben sota els pupitres acumulats els exemplars dels diaris gratuïts.
- L’aire condicionat es queda encès quan les classes acaben
Durant la inspecció visual de l’edifici nou vam entrar també a l’aula de docència 22. Estava tancada ja que no feien classe però l’aire condicionat estava encès i dintre la temperatura era molt fresca. El tècnic logístic ens havia explicat feia uns dies que la temperatura de les aules noves es controlava per ordinador i que arribada una temperatura és desconnectava el sistema... No sabem que havia fallat però, el cas és que eren les 6 de la tarda i allò suposava una despesa energètica molt important
Tothom coneix l’ambient que es “respira” a les aules de l’aulari. L’atmosfera està molt carregada durant tot l’any: a l’hivern-tardor la calefacció està al màxim (sense opció a ser regulada perquè han tret els reguladors dels radiadors per evitar que la gent reguli la temperatura al seu gust) i les finestres estan tancades amb clau per evitar pèrdues de calor; a la primavera-estiu les finestres estan obertes i no hi ha cap sistema d’aire condicionat. Això fa que sigui bastant difícil seguir les classes sense estar pendent de la calor que tens i de quan estàs suant, per no parlar de quan estem fent els exàmens de juny i setembre...
A més algunes persianes estan espatllades (aula 11) no pugen ni baixen i eviten l’entrada natural de la llum.
En quant a les aules de l’edifici Ramon Margalef els seients són poc còmodes i causen mals d’esquena als alumnes. Els sistema de ventilació és millor que el de l’aulari durant els mesos de fred però durant la primavera-tardor també s’acumula la calor ja que les obres del sistema d’aire condicionat encara no han acabat, a més les finestres no es poden obrir i la ventilació és nul•la.
Esperem que el nou sistema de ventilació fred-calor solucioni aquests problemes greus de confort a les aules.
- Excés de pols a les aules
S’ha observat un excés de pols a les aules degut a la falta de neteja dels esborradors de les aules. Això fa que la taula del professor estigui tota plana de pols que s’acumula i agreuja les al•lèrgies dels alumnes, professorat i personal del centre.
- Els llums es queden encesos fins l’última classe
Algunes aules inspeccionades es trobaven amb els llums encesos encara que les classes havien acabat feia hores. Aquest fet fa que es desaprofiti una gran quantitat d’energia (ja que a les aules trobem un número elevat de fluorescents) i redueix el temps de vida mig dels fluorescents. A les 9 del vespre el responsable de seguretat revisa totes les aules de l’edifici Ramon Margalef i els conserges fan el mateix a l’aulari. A les aules de l’edifici nou inspeccionades les llums estaven apagades (es controla per un ordinador central).
(Lídia, Aida, Iguazel, Oriol)
8.3. Laboratoris de pràctiques i docència
Desprès de fer la inspecció visual dels laboratoris de pràctiques hem pogut identificar una sèrie d'àrees de risc.
- Manca de contenidors de recollida selectiva als laboratoris
En general s'han instal.lat contenidors de recollida de vidre i de residus clínics a la majoria de laboratoris però els contenidors de plàstic i de paper per reciclar es troben a menys de la meitat dels laboratoris inspeccionats (els de paper només es troben a l'edifici nou).Com a cas particular hem de destacar que al laboratori 8 hi havia vidre trencat a sobre d'una taula i no hi havia cap contenidor per posar-hi el vidre trencat). Només hem trobat un laboratori amb contenidor per piles usades.
- Deficient ús dels contenidors de recollida selectiva
Als laboratoris on hi havien contenidors per la recollida selectiva es va poder comprovar si es feien servir de manera adequada. Van ser molts els laboratoris on la separació dels residus no era la correcta (papers i guants al contenidor de vidre; plàstic i paper al contenidor de residus clínics...). Al laboratori 9 hi havia un cartell que deia "No llençar papers als contenidors de plàstic i vidre" però en canvi no hi havia cap contenidor específic per paper.
- Manca d'un sistema de recollida de reactius químics
La recollida de les restes de reactius químics és un punt feble als laboratoris. Els reactius orgànics són la substància que més es recull, però en alguns laboratoris s'han trobat ampolles plenes de reactius que ningú a recollit i que s'acumulen, suposant un factor de risc elevat pel professorat i pels alumnes que realitzen les pràctiques. La resta de reactius de rebuig suposem que es vessen per la pica ja que no hem vist cap bidó on es poguessin acumular.
En un dels laboratoris (nº 8), feien reciclat d'un producte per destenyir, aquesta informació estava ben indicada al pot. Però en altres casos, tot i que existia un bidó per restes de reactius, no s'indicava quin tipus de substància guardava al seu interior. (Suposarem que el professor de pràctiques ho sabia i ho va dir als alumnes...)
- Dutxes d'emergència bloquejades
Hem pogut comprovar que les dutxes d'emergència situades a alguns laboratoris dels departaments estan bloquejades amb piles de documents i papers sota d'elles. Inclús la persona responsable de les pràctiques del departament de fisiologia animal ens va dir que al departament es coneixia el problema però a causa de la manca d'espai era un tema difícil de solucionar. El bloqueig fa que la seva funció sigui nul.la en cas d'emergència.
Alguns laboratoris de pràctiques que no pertanyen a cap departament concret no tenen dutxes d'emergència dins, es troben al passadís de sortida que connecta tots els laboratoris (cas de l'edifici nou) o simplement no tenen (Laboratoris 1, 2, 4, 5, 7, 8, 15, 16, 17, 18 i 19 )
- Ineficiència de les portes d'emergència
Es va poder observar que certes portes d'emergència dels laboratoris de pràctiques generals estaven bloquejades ( hi havia caixes que impedien la seva obertura ) o tancades amb clau (laboratoris 11 i 12). En altres casos hi havia un cartell que indicava que en cas d’obertura de la porta d’emergència saltaria l’alarma però vam comprovar com això no era cert. La porta s’obria sense cap soroll d’alarma ( laboratoris 15, 19 i 16 ).
En quant al tema de l’alarma, cal comentar també que durant la inspecció visual dels laboratoris va sonar l’alarma general de l’edifici perquè estaven fent unes proves i es disparava l’alarma. En algun dels laboratoris inspeccionats ens van dir que no estaven avisats i no sabien que l’alarma sonaria sense indicar cap perill. De totes maneres, en sonar l’alarma ningú es va espantar ni va mirar el pla d’emergència col•locat a la paret del laboratori (laboratori 9).
- Ventilació dels laboratoris (ventiladors i campanes extractores)
En pocs laboratoris generals hi havia un sistema de renovació d’aire mitjançant ventiladors. I en els casos on existia no funcionava al 100 % (als laboratoris 11 i 12 dels dos ventiladors només funcionava un ).
En quant a les campanes extractores podem dir que estaven instal•lades a la majoria de laboratoris (excepte als laboratoris on no es feien reaccions químiques: laboratoris de l’àrea de botànica(16-17) i zoologia(18-19)).
Es va poder comprovar el bon funcionament de les campanes de la majoria de laboratoris. A l’edifici nou les campanes extractores tenien filtres de depuració dels gasos.
En resum podem dir que la manca de ventiladors per l’aireació pot suposar que els laboratoris siguin un àrea de risc en el cas de producció de fum o d’un núvol tòxic. El cas més greu és el dels laboratoris de pràctiques de zoologia: 18 i 19. Hi havien animals conservats dintre de pots amb formol i al laboratori no hi havien ventiladors ni campana extractora.
- Finestres inaccessibles o tancades
En general els laboratoris tenien finestres corredores en bones condicions però en alguns casos es van trobar irregularitats que creen àrees de risc en cas d’incendi dintre dels laboratoris:
- finestres situades a una alçada massa elevada com per poder-les obrir i tancar amb facilitat ( laboratoris 9, 10, 3 i 4)
- finestres amb persianes tancades amb clau (laboratori 6)
- finestres tancades (laboratori 8)
- finestres obertes del tot encara que no hi hagi ningú al laboratori (laboratori 25-edifici nou)
- Falta el pla d'emergència al laboratori i extintors
Aquesta és una falta greu ja que en cas d’emergència els alumnes o professors no podran mirar en quin punt es troben i on està el punt on s’han de dirigir. En alguns casos el plànol d’evacuació no es trobava dintre del laboratori però estava immediatament fora d’ell (al replà o al passadís).
La manca d’extintor d’alguns laboratoris és també molt greu (ja que alguns laboratoris comparteixen extintor) i s’hauria d’intentar solucionar el més aviat possible, així com fer-ne una revisió dels que estan instal•lats des de fa anys.
- Falten les instruccions de seguretat al laboratori
A molts laboratoris no trobem el full d’informació de productes químics (instruccions per la utilització de kits de reactius per a vessaments). La correcta manipulació dels reactius químics és bàsica pel bon funcionament dels laboratoris així com el seu tractament adequat una vegada s’han fet servir. Cal que els alumnes i professors de pràctiques coneguin aquests protocols de vessament abans de llençar les restes de reactius per l’aigüera.
(Lídia, Aida, Iguazel, Oriol)
8.4. Laboratoris d'investigació
En el cas dels
laboratoris d'investigació hem trobat una sèrie d'àrees de risc que es comenten a continuació. Moltes d'elles es repeteixen a gairebé tots els departaments o a la majoria d'ells:
- No utilització del material adequat a l'hora de treballar al laboratori
Les persones que es troben treballant als laboratoris, la gran majoria es troben sense bata, element que hauria de ser imprescindible per treballar al laboratori. Potser aquest element en molts casos no es necessari però per evitar riscos innecessaris hauria de fer-se servir. A més d'això la roba que s'utilitza al laboratori no hauria de sortir d'aquest, i sobretot en les àrees de més risc hauria de ser rentat, no particularment, si no tenint en compte la potencial perillositat d'aquest i per alguna empresa especialitzada.
En cap visita a cap laboratori hem pogut veure la utilització de les ulleres de seguretat i en pocs casos la de guants.
- Les àrees de treball no sempre estan netes i endreçades
Moltes vegades a molts laboratoris els reactius es troben a sobre de les taules de treball o inclús guardats a la campana extractora de gasos a mode d'armari. Encara que l'espai moltes vegades es reduït i no hi ha lloc per guardar aquests reactius haurien de tenir el seu propi armari i els que són tòxics i inflamables a un armari especialment dissenyat per a això.
- L'edifici nou no disposa d'armaris per reactius tòxics i inflamables
Per norma general només s'han trobat armaris per reactius tòxics i inflamables a l'edifici Ramon Margalef, ja que a l'edifici nou només hi han alguns i en algun cas en estat defectuós.
- Inexistència d'un pla d'emergència a l'edifici nou
No existeix encara, un pla escrit d'emrgència per l'edifici nou. Cal destacar que hi han algunes senyals que indiquen les sortides d'emergència(encara que aquestes estan a zones comuns generals), però en més d'un cas es troben tancades, el que impediria en cas d'emergència la correcta evacuació de l'edifici.
- Alguns dels laboratoris de l'edifici Ramon Margalef són molt petits
Hi ha laboratoris que presenten una àrea de treball molt reduïda. En alguns és bastant difícil que 2 treballadors estiguin a la vegada fent coses, ja que ens trobem amb laboratoris de 4 metres quadrats on han de treballar 4 o 5 persones.
- Els treballadors del laboratori no tenen cap formació en riscos laborals
L'única forma de que les persones que treballen als laboratoris tinguin una petita formació en matèria de riscos laborals és la inscripció voluntària en cursets que promou l'OSSMA. Alguns departaments ens han indicat que aconsellen i informen de l'existència d'aquests cursos, però no tots ho fan i en cap cas és d'obligatòria realització.
- Les dutxes d'emergència es troben obstaculitzades
Hi han laboratoris on utilitzar la dutxa d'emergència és gairebé impossible perquè a sota d'aquesta moltes vegades hi han objectes com sofàs o material de laboratori que impedeix el seu ús. Aquesta situació també ens porta a pensar que és probable que aquestes dutxes no funcionin ja que no s'han utilitzat i potser comprovat en un llarg període de temps.
- Les dutxes d'emergència es troben al costat d'endolls
En molts laboratoris les dutxes d'emergència estan al costat d'endolls on es podrien produir electrocucions de l'usuari de la dutxa o inclús algun cortocircuit perquè l'aigua caigui a l'endoll.En concret al departament d'ecologia la dutxa que tenen la tenen just al costat d'un conjunt de presses de corrent, el que suposa un risc molt alt, no només per la integritat del personal, sinó també pels possibles efectes d'una baixada de tensió elèctrica.
- Obertures al costat de sortides de campanes
Com ja s'ha comentat anteriorment hi ha laboratoris, per exemple ecologia que la sortida de la campana d'aire es troba al costat d'una obertura que segons el vent farà entrar l'aire una altra vegada al laboratori produint-se un risc molt important per a les persones que treballen al laboratori.
Als departaments de l'edifici nou les llums dels passadissos dels departaments no s'apaguen mai, ni de dia ni de nit. Cal destacar també que alguns departaments fa temps que ho han fet saber al degà de la facultat, però que aquest no els ha fet molt de cas.
Les males olors són un altre dels problemes del que es queixen les persones que han de treballar al laboratori, ja que hi ha molts elements com les estufes, les mufles, els autoclaus, els armaris de reactius que generen males olors.
Les persones que es troben a l'edifici nou han de sofrir els sorolls de l'aire acondicionat constantment ja que moltes zones no tenen aparells per poder regular-lo. En cap cas aquest aire acondicionat el poden apagar els treballadors, l'únic que poden fer es baixar-lo al mínim. L'OSSMA va fer medicions de soroll, i el resultat va ser que quedava just per sota del llindar legal, però igualment aquest soroll durant moltes hores pot arribar a ser perjudicial per la salut dels treballadors.
- Impossibilitat de regular l'entrada de llum a l'edifici nou
A tot l'edifici nou hi ha problemes d'excés d'iluminació, ja que les finestres no tenen cap sistema per reduir l'entrada de llum i a certes hores la insolació és excessiva. Això a part de ser molt molest per les persones ( que segons algun estudi a aquelles condicions haurien de portar ulleres de sol per no perjudicar els ulls), pot afectar als diferents reactius que s'utilitzen, i més si aquests són sensibles a la llum.
- Mala climatització de l'edifici Ramon Margalef
Les persones que es troben als laboratoris de l'edifici vell han sofert a l'estiu problemes ocasionats per les elevades temperatures que s'arriben a assolir(Aquest problema ha estat motiu de moltes queixes sobretot pel departament de biologia animal (unitat de zoologia), encara que en aquest cas ja s'ha projectat realitzar un canvi sobre això. L'OSSMA també va determinar que les temperatures que s'assolien no eren cap problema per a les persones.
- Les aixetes dels laboratoris no tenen sistema apagada automàtica
En cap dels dos edificis els laboratoris tenen sistemes d'apagada automàtica de les aixetes. S'ha de destacar que les aixetes de pulsador no acaben de ser útils ja que moltes vegades, és necessita més aigua de la que surt amb una pulsació i altres molta menys de la que surt amb aquesta pulsació.
(Victor i Marc)
8.5. Estabulari
Degut a que no hem pogut entrar dintre de l’estabulari no hem pogut identificar cap cas o àrea de risc, només podem descriure alguns factors que considerem que podrien tenir un cert risc a partir del check-list realitzat:
- Manca de control dels vessaments o emissions.
Segurament les emissions que es produeixen a l’estabulari, a més de no ser gaire significants, tampoc seran molt perilloses pel que fa al medi ambient, però si que es poden donar casos d’aerosols o anestèsics volàtils que podrien afectar als treballadors (i més en un recinte tant tancat com és el cas de l’estabulari). Pel que respecta al tema de vessaments, si que es poden produir alguns de perillosos. Així i tot, no tenen cap tipus de control, i per tant, tampoc de tractament, d’aquests vessaments i emissions.
- No hi ha sistema d’esteril•lització entre la zona de pas i els animals
No esta verificat per nosaltres, però per passar de la unitat animal a la zona de pas no hi ha cap sistema d’esteril•lització, només un vestuari. No sabem fins a quin punt faria falta, ja que ens van dir que no calia autoclau o cap altre sistema perquè es tracta d’un estabulari de barrera.
- No tenen dispositiu d’estalvi als lavabos
Tampoc ho vam poder comprovar nosaltres, però els lavabos de l’estabulari no tenen cap dispositiu d’estalvi d’aigua, en canvi, les aixetes si que tenen, ja que incorporen aire al raig d’aigua, reduint així el consum. El que no sabem és si tindran sistema d’apagada automàtica o no.
A més, podem dir que en general no segueixen precisament una política d’estalvi, tant pels materials com per l’energia. Però tampoc podem incidir molt en aquest tema ja que els animals tenen uns certs requeriments que no fan possible aquest estalvi, com pot ser el fotoperíode (ja que han de tenir 12 hores de llum i 12 hores de foscor tot l’any), l’aliment, la neteja de les gàbies, l’esteril•lització...
(Alba, Aitana, Irene, Jessi)
8.6. Camps experimentals
Als camps experimentals hem trobat les següents àrees de risc:
- El departament no disposa d'armaris per a reactius tòxics i perillosos
Al soterrani dels camps experimentals hi ha 2 magatzems on es guarden els materials que es requereixen per als experiments tant de la sala d'ambient controlat com dels hivernacles. Les condicions d'emmagatzematge no són les òptimes, ja que trobem tots els productes apilats en prestatges, sense cap mesura de seguretat. A més, trobem alguns productes perillosos, com per exemple un desinfectant que actua per via aèria i que és tòxic només amb la seva inhalació.
- No es té cap control de les compres ni dels residus generats
En les nostres visites als camps experimentals i entrevistes amb els encarregats ens han comentat que no tenen cap control dels residus generats. Tampoc es té control de les compres que es realitzen ni dels estocs de què es disposen al departament.
- No hi ha suficient seguretat als hivernacles davant la utilització de metalls pesants en els experiments amb plantes i l'existència de transgènics
Als hivernacles hi ha 1 nau utilitzada habitualment per experiments amb metalls pesants i una altra, ocupada actualment per una empressa externa a la UB, amb plantes transgèniques. Aquestes dues naus haurien d'estar tancades en tot moment, i només hi poden entrar les persones encarregades dels experiments. No obstant, quan hem anat a auditar aquest departament les hem trobat obertes i hem pogut entrar sense cap impediment.
Existeix una llei que regula la utilització confinada d'organismes modificats genèticament, que es comentarà a l'apartat 11 d'aquest informe
- Manca de cap sistema de recollida selectiva, excepte per al paper
Només hem trobat contenidors de recollida selectiva de paper. La resta de residus es llencen directament a les escombreries.
L'OSSMA té un sistema de recollida dels ordinadors vells, que consisteix en què, quan un departament vol desfer-se d'algun es posa en contacte amb ells i el van a recollir. Al departament hem trobat un espai on emmagatzemen els ordinadors vells, ja que l'OSSMA cobra una comissió per aquest servei de recollida.
- No utilització d'enllumenat de baix consum elèctric
Els experiments de les cambres d'ambient controlat requereixen un tipus d'il·luminació especial, moltes vegades molt potent, per tal de recrear les condicions dessitjades.
- Extracció d'aigua del pou i manca de control del consum
Els camps experimetals s'abasteixen d'aigua mitjançant un pou propi i garanteixen el subministrament amb una connexió a la xarxa general de Barcelona. No hi ha cap control de l'aigua que s'extreu d'aquest pou.
(Alex i Carol)
8.7. Bar
- Falta un sistema de recollida selectiva fora de la cuina
Les restes dels menús que es serveixen al bar no es separen selectivament, es barregen ampolles de plàstic, tovallons, restes orgàniques...
El bar és una font molt important de residus reciclables que no s’aprofiten.
- Les emissions no es tracten
Els fums que surten de la cuina no es tracten amb cap sistema, s’emeten a l’atmosfera directament. Això ens perjudica a tots els que fem ús dels espais comuns de la facultat que estan propers al bar: olors desagradables, respirar aire brut, brutícia per les partícules en suspensió que conté l’aire...
- Es generen molts residus extres
El bar genera una sèrie de residus innecessaris per exemple els embalatges on van posats els coberts del menú o les ampolles d’aigua petites de plàstic. Això no fa més que augmentar el número de residus que, a més, no es reciclen.
- Massificació del bar a les hores punta. Soroll
El local on està instal•lat el bar s’ha quedat petit per tot el volum de gent que el fa servir (Biologia, Bioquímica i Ciències Ambientals). El que suposa això és haver de dinar en condicions molt incòmodes. A més de la falta de lloc, altre problema associat a la massificació de l’espai és la producció de soroll. A l’hora punta 1.30-15.00 és bastant difícil mantenir una conversa al bar en un to raonable, ja que no pots escoltar el que diu la persona de davant teu. Aquest excés de gent en un espai tan petit es veuria agreujat en el cas d’una situació d’emergència pels problemes que es produirien durant l’evacuació de la gent.
(Lídia, Aida, Iguazel, Oriol)
8.8. Lavabos
Aquestes són les àrees de risc detectades als lavabos de la facultat:
- Consum innecessari de llum elèctrica
No s’ha localitzat cap lavabo a cap edifici de la facultat on els llums s’apaguin automàticament. Això fa que sigui habitual que els llums dels lavabos romanguin encesos tot el dia. En conseqüència es produeix un consum elèctric innecessari molt elevat, la qual cosa té despeses tant energètiques com econòmiques per a la facultat.
- Escassa utilització d’enllumenat de baix consum
L’enllumenat dels lavabos de l’edifici principal i de l’aulari recau principalment sobre fluorescents, els quals consumeixen molt cada cop que s’encenen i s’apaguen. A més, en molts casos no presenten cap protecció, per la qual cosa suposen un greu perill perquè podrien caure fàcilment en ser colpejats accidentalment, amb el perill que comporta la toxicitat dels components dels fluorescents en trencar-se. A més, en aquests casos d'absència de coberta, els cables resten per fora, de manera que tenen més probabilitat de fer-se malbé i d’entrar en contacte amb l’aigua de les piques.
L’enllumenat de les cabines individuals dels lavabos de l’edifici principal i de l’aulari recau sobre bombetes convencionals. Això es podria millorar amb la utilització de bombetes de baix consum, tal i com es fa a les cabines dels lavabos de l’edifici nou, on, per altra banda, no s’ha aconseguit eradicar totalment l’ús de fluorescents.
- Perillositat dels endolls ubicats als lavabos
Més d’un 35% dels lavabos de la facultat presenten endolls. Tots els lavabos que conformen aquest percentatge es troben situats a l’edifici principal. En més d’un 83% dels casos aquests endolls no estan prou allunyats de la pica, ja que s'hi troben a uns 45-60 cm de distància. Aquests endolls estan en desús i són perillosos, ja que en molts casos es troben situats a mig camí entre les aixetes i l’assecador elèctric. Això suposa un risc d’electrocució per part dels usuaris, així com d’altres incidents, com ara curtcircuits. Tot això són riscos innecessaris, donat que la utilitat d’aquests endolls és nul•la.
- Poc control del consum d’aigua
Tot i que un 85% dels lavabos de la facultat, aproximadament, presenten sistemes que permeten l’apagada automàtica de l’aigua de les aixetes, en alguns casos l’aigua que surt té poca durada com per realitzar un servei de rentar-se les mans. Això fa que s’hagi de prémer el botó diverses vegades successives, fent un consum total major. A més, en alguns casos els filtres estan obturats i no raja prou aigua, la qual cosa també fa incrementar el nombre de pulsacions.
Per altra banda, el 15% de lavabos que encara disposen d’aixetes que s’obren i tanquen per rosca, comporten un risc de quedar obertes que convindria evitar.
Pel que fa als w.c., no n’hi ha cap a la facultat que disposi del sistema de doble cisterna, per la qual cosa se’n consumeix molta més aigua de la que seria necessària.
- Absència de recollida selectiva
No es recullen els residus selectivament. A les papereres hi predomina el paper però no es separa, així com tampoc es separen els plàstics o d’altres components. Això és una greu mancança degut a les grans quantitats de paper que es produeixen com a residu als lavabos de la facultat.
La recollida selectiva actual només contempla els dispositius d’higiene femenina i convindria estendre-la a la resta de camps.
Prop d’un 45% dels lavabos de la facultat utilitzen paper com a assecador de mans, tot i que en més d’un 90% dels casos s’utilitza també l’assecador elèctric. A l’edifici principal s’ofereixen totes dues possibilitats, mentre que a l’edifici nou només l’assecador elèctric. Als lavabos on hi ha paper com a assecador no hi ha cap dispositiu que en reguli el seu consum, ja que es tracta de rotllos circulars dels quals se’n pot extreure paper fins que l’usuari el talli. Això dóna peu a consums excessius i innecessaris, així com que no s’utilitzi la major part del paper que es consumeix.
- Productes de neteja a la vista
Una mica més del 18% dels lavabos de la facultat presenten els productes de neteja a la vista, tot i que la majoria es troben en cambres tancades. Els que els presenten a la vista incrementen el risc de pèrdua, vessament, bretolades i, en definitiva, mals usos.
- Mal funcionament dels sistemes d’extracció
Els sistemes d’extracció de males olors són escassos i en la major part dels casos es limiten a petites reixetes quadrades o rectangulars, d’uns 20-40 cm de costat. En molts casos, a l’edifici principal s’ha trencat el sostre a fi d’afavorir la ventil•lació. Això suposa un risc de caiguda d’objectes des del sostre cap al lavabo i d’entrada des del lavabo cap a dalt, així com també un impacte visual negatiu.
A més, els actuals sistemes d’extracció de males olors no són eficients, ja que aproximadament un 20% dels lavabos de la facultat presenten males olors. Tampoc s’utilitzen sistemes d’ambientació.
Nombrosos lavabos de l’edifici principal presenten taques d’humitat als sostres.
Entre els desperfectes localitzats es troben plaques de sostre trencades, guix del sostre caigut, fluorescents sense coberta, cables descoberts, taques d’humitat al sostre, portes trencades, cisternes que perden aigua, algun assecador elèctric espatllat, etc.
(Carles Salamí)